dijous, 7 de gener del 2010

QUE NO ENS PRENGUIN EL PÈL


Diuen els meus amics (i tenen raó) que hi ha coses més greus al món. Però és que a mi aquest any, això de les rebaixes que comencen ni 24 hores més tard d'haver-nos xuclat la sang m'ha irritat de manera especial. Però, què fem acceptant aquestes coses i callant?! Què fem queixant-nos de la crisi i no fent res?! Que la gent (el poble, que deien abans i que potser caldria recuperar) hauríem de despertar i deixar de posar un cop i un altre la galta perquè ens la vagin fotent sense dir res. Que ara tenim Internet i mai havia estat tan fàcil fer xarxa. Però nosaltres ens quedarem amb el fer safareig del Facebook. Molt bé. O no. O aviam. Proposo. Proposo el següent:
Inauguro amb aquest post el distintiu AQUÍ NO PRENEM EL PÈL. Aquest distintiu aniria per a tots aquells establiments comercials, siguin botigues, siguin bars, sigui el que sigui, que considerem que ofereixen preus decents i justos durant tot l'any (i que si es tracta de botigues, ara mateix és per tant poc probable que ofereixin molta rebaixa). Són establiments o comerciants que ofereixen serveis connectats a la realitat de les persones, als orígens, a allò simple. Jo avui tinc un exemple, el qual espero que us sigui útil. N'aniré penjant més al mateix temps que els descobreixi, però m'agradaria que m'ajudessiu. Si descobriu algun establiment, algun servei, d'aquestes característiques, envieu-me un correu amb tota la info i en cas de complir els requisits en faré una entrada. Si sou blocaires, també podeu fer una entrada al vostre blog i faré una entrada amb enllaç. Com preferiu. Com us vagi més bé. PERÒ UNIM-NOS en la nostra llista blanca de preus que no ens tracten de "lerdos", com diu el meu amic Gerardo. Passeu la iniciativa. M'ajudeu?
Va, us passo el primer preu AQUÍ NO PRENEM EL PÈL!

Lloc: Bar Restaurant El Fet Nostre, Carrer Miramarges 6 de Vic (Zona Universitària).
Mèrit: El seu TALLAT a 1 Euro (tallat i donut de xocolata a 1,85 euros)

11 comentaris:

  1. hola virgina,

    ho sento però jo no estic massa d'acord amb el que dius.
    sóc dissenyadora tèxtil i tinc una petita botiga en un barri poc comercial de barcelona. crec que la teva iniciativa és bona però l'enfoc no. no crec que es tracti de trobar botigues que no ens prenguin el pèl en el sentit de que siguin més barates (preus decents). crec que tenim una idea dels preus de les coses equivocada, per culpa de la globalització i els paisos del tercer món on ens fan les nostres coses a preu de xollo. si que hem de trobar botigues on el preu sigui just, però la gent no entent que una botiga pugui tenir una faldilla a 80€ i sigui un preu més just a les faldilles de l'h&m a 20€
    dissenyo, produeixo i em subministro de productes made in sapin, això vol dir que els meus preus son españols i no xinos. això vol dir que si una botiga esta venent una faldilla meva a 80€ jo (que sóc la que penso com ha de ser la peça de roba, gestiono tot el procés-patronatge, tallatge, comprar teixits, plancha- inverteixo la pasta i surto a vendre) cobraré un 15€. no sé si ens estem equivocant amb la lògica dels preus (en tot cas el que no em sebla lògic és poder comprarte dos fadilles a 20€, ni poder comprarte 5 peces de roba cada mes).
    per altre banda el tema de les rebaixes les fem perque preferim perdre poc a perdre molt. he venut aquest nadal un bolso de ganchet fet a ma per 20€. el preu de cost era: 20€, el que vol dir que en temporada es venia a uns 70€.em quedava aquest bolso de feia 2 temporades i l'havia de vendre, perquè prefereixo no guanyar res a perdre 20€. això no vol dir que estigui prenent el pel a ningú...sencillament que tot és molt molt dificil i haig de vendre encara que sigui a 20€.
    no ho sé, penso que les coses tenen el seu preu per un motiu. jo esmorzo cada dia a la cafeteria més bona del meu barri, el cafè amb llet em costa 1.30€ però és un bon cafè i prefereixo pafar 30 centims més de llençar un cafè dolent, i això amb tot, amb el menjar (passo dels pollastres estressats a 5€ el kilo, prefereixo pagar 8€ i menjar un bon pollastre que fins fa no massa el pollastre era un menjar exquisit i car (el tradicional pollastre amb llagostins català, els llegostins eren l'acompanyament! el luxe era el pollastre) ho dic perquè ara sembla normal que el pollastre valgui 5€ el kilo però és que això NO ES NORMAL! i en tot cas el que em sembla que m'està prenent el pèl és el que em dona un pollastres estressat que ha menjat merda perquè m'el menji jo.
    només vull que refexionem sobre tot això, perquè les coses ens semblen cares per dos motius:
    1.per culpa de la globalitzacio que fa que puguem tenir productos xollo fets al tercer pel preu d'un tallat i llavors tot el reste és car.
    2.per culpa d'una necessitat vital de TENIR COSES que fa que haguem de comprar barato perquè sino no ens arriva per compraro tot.
    jo prefereixo una cosa bona a mil mariconades.
    avui tenia ganes de xerrar...
    sort.

    ResponElimina
  2. Home,70€ és algo més que multiplicar per tres 20€..."no tá mal",dic jo,no sé,tampoc m'hi dedico,però la impressió es aquesta.Em sona a lo de la fruita i els pagesos,que ens arriba multiplicat per deu,amb la diferència que ells poc veuen d'aquest benefici.
    Potser vigilar més com es fan tan barates algunes coses i els marges de benefici per l'altre banda ajudaria...
    Amb lo de la falera alhora de consumir absolutament d'acord,això si.

    ResponElimina
  3. papasito,

    perdona potser no m'he explicat bé.
    el bolso es venia a les botigues a 70€, el que vol dir que a mi m'en pagaven 30 + iva (perque les botigues et doblen el teu preu-elles viuen d'aixo) i si m'en va costar 20 de cost, fes els teus calculs, m'en guanyava 10.....perque quedi clar, el preu d'un producte a una botiga la meitat es per la botiga i de l'altre meitat, el dissenyador ha de pagar els gastos (que sol ser la meitat) i el que sobre son les teves hores de feina....

    ResponElimina
  4. Ok,ara ho he entès millor,merci.Està clar que com més esglaons hi han a la cadena fins arribar al consumidor:pitjor...I això que en el teu cas tu també distribueixes!Per això lo de l'agricultura es tan escandalòs.
    El llibre Gomorra es interessant per entendre lo de les faldilles de 20€(no totes,per sort).Però,clar,explica-li això al que està al atur,o no li han pujat el sou d'ença fa anys...se l'hi enfot,amb perdó.

    ResponElimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Anònim,

    El problema de simplificar tant és que et malinterpreten. Mea culpa. Estic d'acord amb tot el que dius. El que dic és el mateix que dius tu, però jo només he deixat veure'n una branca. No dic que paguem només coses barates, no dic que les coses han de ser barates. Les coses han de valdre el seu preu just, com els teus preus dius que són. Tu pots treballar justament, però no em pots dir que no hi ha llocs i ocasions on ens prenen el pèl, només es tracta d'aquests llocs, i aquests llocs no poden incloure els que treballeu artesanalment, això ja es fa evidentment amb el que és just, no?

    Doncs res, que jo no vull pagar 1,50 euros pel tallat que venen al costat del bar on només en val 1. Que no es cap crim que ens avisem entre nosaltres que en una botiga un producte val 20 euros més que a l'altra per si de cas la necessitem de veritat però no tinguem la pasta. Que no cal radicalitzar. Jo penso com tu i precisament també penso que no cal comprar tant, però que el consumisme ens està començant a enganyar la percepció. Que NO es tracta de comprar productes fets a la Xina!! Aquests no són justos! Es tracta de treballar més per al veí, per al petit comerç, per a la vida.

    En fi. Que no m'agrada gaire enrotllar-me :-) Espero que t'hagi ajudat a entendre'm més bé. I si vols, sempre ens quedarà un cafè o una visita per veure les teves faldilles.

    Una abraçada i gràcies per la participació de tots dos! :-D

    ResponElimina
  8. M'encanta que es comparteixin "veritats" per arribar a crear-ne de conjuntes. És un gran pas cap a una comunicació més sana.

    Res, que estic totalment d'acord amb el que dieu. Que cal començar-nos a conscienciar de què és un preu just i què no (sense entrar en quantificar-los sinó qualificar-los des d'un punt de vista humà).

    Virgínia, la idea de crear una pegatina distintiu d'establiments que no prenen el pèl és molt bona. Cal tornar al petit comerç, a l'artesà que cuida i crea cada peça des del cor. Aquest amor, aquesta energia cal que sigui retornada justament en diners (energia que usem actualment per a l'intercanvi). Jo ho veig així, em dones un tipus d'energia, et torno la mateixa en diners. L'energia sana es paga més que la que no ho és. Bé, no sé com explicar-ho.

    Res, que les faldilles de l'Anònim (crec que sé qui és) són precioses i la seva botiga pot tenir el distintiu "Aquí no et prenen el Pèl". Si m'ho permets, publicarem el nom de l'establiment més endavant! Virgínia, coneixent-te, t'encantarien!!

    UNA GRAN ABRAÇADA

    ResponElimina
  9. virigina,

    si jo et vaig entendre desde el primer moment! i t'ho vaig dir, només volia recalcar perquè estem una mica farts de que ens diguin OH QUE CAR! i resulta que tu t'emportes molt poc, i a sobre li has dedicat moltissim temps, energia i amor! (no sabeu la rabia que em va fer de vendre aquell bolso a 20€)
    no et vaig mainterpretar gens de veritat, només volia recalcar-ho (ahir s'em va ajuntar un dia de faldilles i pollastres i el teu blog em va anar de conya per dir el que pensava!).
    i també estic d'acord amb tu que si hi ha un cafè bo a 1€ jo també preferxio pagar-ne 1 que 2!
    per cert papasito respecte al que dius ho he pensat infinitat de vegades, que el que no té ni un duro, s'ha quedat a l'atur etc... avui en dia pot almenys vestir-se més o menys i inclus fer-se una casa més o menys mona anant al h&m o al ikea. abans una vaixella era un regal de boda!!!! jo mateixa tinc una relació d'amor-odi amb l'ikea! o sigui que de vegades també dic coses que després no cumpleixo al 100%. evidentment he anat al ikea mils de vegades i al h&m també!!!
    apa, gràcies per escoltar-me i entendr'em.

    ResponElimina