dimecres, 23 de desembre de 2009

Nit de prenadal





Aquesta nit (després de tornar del Museu de l'Art de la Pell on amb en lluc ens hem fabricat el tionet de la fotografia) m'he quedat desperta preparant caldo per la sopa de galets. I mentre deixava que l'olla anés fent el seu bull m'he posat a embolicar regals, a provar de fer decoracions d'última hora (copiades de Kireei, la meva última passió), a engalanar la meva zona de treball i a emocionar-me sola fent fotos, retallant, cusint, pintant i remenant l'olla. M'encanten aquestes hores del vespre on sembla que el temps es deté i que el tinc tot per mi. Llavors pel matí torno a la consciència de que no, de que el temps no es va detenir i que per això ara em moro de son, però que sí, que el temps va ser tot per mi i ara sóc més feliç. Aquest nou any estic tan plena de nous propòsits que em sembla que necessitaré molts vespres com avui. Ara mateix els més importants són: encetar una secció al blog dirigida a mestres i on parlaré dels meus tallers El mestre creatiu i activitats vàries per exercitar la capacitat de somniar, apuntar-me a un curs de patchwork i apuntar-me a un curs de fotografia online que m'han recomenat també els meus guies espirituals de Kireei (sí, un dia en faré una entrada especial). I ja està, aquests eren els propòsits. I són molt importants i potser n'hi ha d'altres, però aquests són els que ara m'han sortit així del cor i els apunto aquí per animar-vos a que feu el mateix i que apunteu ràpidament allò que ara mateix penseu, així de cop, que voleu aconseguir. És una bona manera per detectar els nostres racons espontanis que tanta falta ens fan a l'hora de trobar allò que ens defineix i que per tant ens farà feliç. Quedeu-vos una nit desperts fent caldo i aprofitant aquest temps de ningú per perdre-us en tot allò que més us agrada. 




La meva versió dels arbrets de Kireei 






En embolicar el bolso per la meva mare he descobert un gat!




Les llumetes de cotó que vaig comprar al Natura han reconvertit el meu despatxet en un somni





La meva taula de treball. Estèticament no és bonica però en aquest instant la meva felicitat era estèticament perfecte! I amb olor de caldo!





BONA NIT DEL TIÓ. SIGUEU BONS I FEU EL FAVOR DE NO PARLAR MÉS DAVANT DEL TIÓ COM SI NOMÉS FOS UN TRONC I NO US SENTÍS! ;-)




2 comentaris:

  1. Virginia jo també fa temps que em faig el propòsit de fer un curs de fotografia i la opció qiue dius de fer-lo on line sembla interessant. Ja m'informaràs.
    nigeriana

    ResponElimina
  2. Nigeriana??? jajajjaja

    El curs el fa la Jackie Rueda, una fotògrafa d'ara no recordo quin racó de Suramèrica que ara viu a Montreal. Té un blog preciós http://casienserio.blogspot.com/ allà hi trobaràs la informació! Jo encara l'he de pagar... glups! A veure com van els meus propòsits! ehem, ehem, cof, cof ajjajajjajaja

    ResponElimina